De l’època més primitiva en conserva un original campanar; torre rematada per una doble obertura amb arcs sobrepassats.

Conserva un retaule que barreja la pintura i l’escultura de dues èpoques diferents (segle XII i segle XVII). La imatge de l’àngel, possiblement Sant Miquel, és romànica.

La seva temperatura mitjana anual oscil·la de 5 a 5,5 graus, i la mitjana aproximada d’uns 5,4 graus, produint-se una mitjana de 180 gelades a l’any. El clima és d’alta muntanya. Montgarri està sumit en una vall d’inversions tèrmiques, tancada per muntanyes mil metres més altes, que eviten que el fred escapi i el Sol arribi al lloc, per la qual cosa, poques vegades prometen màximes altes, i molts hiverns baixen dels -15 graus , sent gran part de les precipitacions anuals en forma de neu. Al gener la temperatura mitjana és de -4 graus, (-8 graus de mínimes i 0 graus de màximes), sent juliol el mes més càlid amb una mitjana de 14 graus, (8 de mínimes i 20 de màximes). La precipitació anual és de 1200 litres per metre quadrat, dels quals un 65-70% és en forma de neu i la resta precipitació líquida.

Santuari de La nostra Senyora de Montgarri i refugi. Al fons el Pic d´Eth Dossau, ja a França, de 2520 msnm
El Santuari de Montgarri, amb una alçada de 1640 msnm, es troba en un estat de bona conservació, va ser construït el 1117 al costat del riu Noguera Pallaresa. Consta de diversos cossos que formen una planta quadrada, i en destaca l’alt campanar, de torre octagonal amb finestres al cos superior. És una construcció que comptava amb hostal, església, rectoria i administració, i corral amb pallers. Les teulades de pissarra tenen una forta inclinació apropiada a les condicions climàtiques.

A l’exterior, als absis s’aprecia l’arquitectura llombarda de l’època, amb arcs cecs i lesenes. A les seves dues portades llueix un crismó llaurat similar a totes dues, la porta principal està construïda amb tres arquivoltes que descansen sobre columnes amb capitells, un d’ells decorat amb dos petits caps, i un altre igual que el que es troba a l’església de Guils.

Les seves pintures murals van ser descobertes l’any 1930, arrencades i portades al museu The Cloisters de Nova York. Estan datades entre els segles XI i XII i atribuïdes al cercle del Mestre de Pedret.

A l’interior, la planta es basilical, rectangular, de tres naus, la central coberta amb una volta apuntada, sostinguda per pilars i les laterals, per voltes de quart de cercle reforçades amb arcs torals.

El famós Crist de Salardú, talla romànica del segle XII, presideix l’altar major, amb pintures al fresc restaurades recentment. És obra del mateix autor del Crist de Mitgarán.

Un cop entrem a l’interior, sorprèn una elegant estructura arquitectònica gòtica sostinguda sobre pilars de base quadrada i voltes de creueria. Desplaçant-nos cap a la zona presbiterial, s’arriba fins a una de les pintures murals més extenses i més ben conservades de la Val d’Aran. Són obres del segle XVII on es representen diverses personalitats i exemplificacions bíbliques.

La culminació de la visita a Sant Andrèu de Salardú té lloc en apropar-se a l’absis central, on es troba erigida la talla en majestat del Crist de Salardú, obra mestra del taller d’Erill la Vall, al qual se li atribueix també l’execució del Crist de Mijaran. La mida del segle XII mostra la imatge d’un Crist sofrint, amb la secció triangular de les cames i els trets característics de la iconologia religiosa romànica.

La presència de pintura mural no s’acaba aquí, ja que recentment s’han descobert i restaurat mostres pertanyents al segle XVI on, a partir de la seqüència d’enquadraments escènics, es desenvolupen els episodis bíblics de l’oració de Jesús a l’hort de Jetsemaní, el petó de Judes, la flagel·lació, Ponç Pilat rentant-se les mans, el camí del Calvari, la Crucifixió i el Judici Final amb Crist Glorificat.

El llegat romànic de l’església de Santa Eulària també es posa de manifest a través de la presència de piles baptismals.